Els Refranys

Dimecres dia 28-10-2009 a classe de comunicació oral, escrita i digital, vam seguir treballant la poesia, i vam iniciar la classe a través d'uns refranys, molts dels quals ja en teníem consciència de que existien. Però vam realitzar una activitat molt innovadora, que en el meu cas no havia fet mai.

La Roser ens va dictar uns quants refranys, i posteriorment ens va di que teníem que crear nous refranys a partir dels que ella ens havia donat. Ens va remarcar que no podíem treure, ni afegir, ni canviar cap paraula ni article dels refranys originals, i que calia fer-ho amb la mateixa estructura.

En un primer moment no sabia gairebé com ajuntar-los i crear-ne de nous, però un cop vaig fer el primer ja me'n van sortir més.

Refranys dictats per la Roser:

- Qui té llengua

a Roma va

- Parlant,
la gent s'entén

- Qui s'espera
es desespera

- Tal faràs
tal trobaràs

- Sense menjar
no es pot viure

- Qui presum
té el cap ple de fum

- Geni i figura
fins a la sepultura

- Qui menja sopes
se les pensa totes

- Qui canta a la taula i es pixa al llit,
no té el seny gaire eixerit

- Dins del pot petit
hi ha la bona confitura

- Març ventós i Abril plujós
tornen l'home rabiós

- Qui no s'arrisca
no pisca

- Qui t'entengui
que et compri

- Qui vol presumir
ha de patir

- No hi ha any
sense refrany


I els refranys que jo he creat han estat aquests:

- Qui no s'arrisca
es desespera

- Qui s'espera
fins la sepultura

- A Roma va
sense menjar

- Qui llengua té
la gent s'entén

- Geni i figura
hi ha la bona confitura

- Ha de patir
qui canta a la taula i es pixa al llit


Els vam posar en comú amb tot el grup classe, i van sortir-ne molts i molt diversos, gent que havia fet la mateixa composició i d'altres que no tenien res a veure.

Aquests refranys han estat extrets del llibre "No hi ha any sense refrany"